Petronio Gómez

Municipi de Cotacachi (ECUADOR) – Cap del Departament de Planificació Institucional del GAD Cotacachi

Projectes dades-ciutat. Millora en la gestió documental i l’Arxiu documental

Experiència de cooperació internacional entre l’Ajuntament de Sant Cugat, Fons català i el Municipi de Cotacachi – Ecuador, per a la millora de la Gestió Documental, Administració de l’Arxiu i els Processos administratius municipals.

Alicia Fornés

Investigadora Ramón y Cajal
Centre de Visió per Computador – Universitat Autònoma de Barcelona

La visió per computador aplicada als Arxius: Oportunitats i Reptes.

Darrerament, la visió per computador i la intel.ligència artificial estan revolucionant l’ús de les tecnologies a diferents sectors. En concret, els avenços en deep learning (o aprenentatge profund) estan convertint els sistemes intel.ligents de lectura en una tecnologia fonamental per l’anàlisi, reconeixement i extracció d’informació de col·leccions documentals, facilitant l’accés i la indexació del patrimoni cultural. En aquesta xerrada es mostraran alguns exemples d’aplicació d’aquestes tecnologies dins del context arxivístic (incloent documents textuals, gràfics i fotografies històriques) i també es comentaran els reptes que encara romanen oberts.

Jordi Vilamala

Cap de la Secció d’Arxiu i gestió Documental de la Diputació de Barcelona

Extracció i normalització de dades per a la difusió i explotació transversal. Aplicació de tecnologia disruptiva al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (1833-1997)

El Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), és el diari oficial on es publiquen les disposicions de caràcter general, i les ordenances, actes, edictes, acords, notificacions, anuncis i altres resolucions de les administracions públiques i de l’Administració de Justícia d’àmbit territorial provincial de Barcelona.

El primer butlletí que es va publicar és del 3 de novembre de 1833. L’accés universal i gratuït a l’edició electrònica del butlletí des d’1 de gener de 1998 es garanteix d’una manera senzilla i immediata a través del portal web del BOPB (https://bop.diba.cat/), mentre que l’accés al butlletí de fins a 31 de desembre de 1997 es fa a través del portal web de l’Arxiu General de la Diputació de Barcelona (https://www.diba.cat/web/arxiu/boph). La consulta és possible perquè entre els anys 2010 i 2017 l’anomenat BOPB històric es va digitalitzar, si bé no es van seguir uns criteris uniformes en la captura de les imatges. Els criteris de cerca d’un i altre cercador no són uniformes. El BOPB actual està indexat i permet interrogar i filtrar per Data del butlletí, Anunciant, Tipus d’anunci, i Paraula Clau. En canvi, en la recerca al BOPB 1833-1997 només permet interrogar per Any i Mes.

L’objectiu de l’aplicació de tecnologia disruptiva a aquest tipus de documentació persegueix tres grans objectius:

1. Normalitzar els fitxers digitals del BOPB 1833-1997 i identificar-los correctament pel que fa a les incidències detectades.
2. Oferir als usuaris un accés transparent al BOPB amb possibilitat d’accés als anuncis de manera transversal i per a tota la sèrie cronològica (1833- actualitat).
3. Realitzar un extracte de cada anunci que permeti reproduir i assimilar en dades estructurades la informació del BOPB 1833-1997 a la que es recull en el BOPB actual. I que aquesta operació serveixi de model per aplicar-la a altres sèries documentals.

Aquest projecte d’aplicació de tecnologia disruptiva a la Diputació de Barcelona va a càrrec de la Direcció de Secretaria Adjunta a la Secretaria General (mitjançant el BOPB i la Secció d’Arxiu i Gestió documental), i la Direcció de Serveis de Tecnologies i Sistemes Corporatius.

Lorenzo Tomasin

Catedràtic de Filologia Romànica a la Universitat de Lausana

Big data of the past: la breu història Veneciana d’un concepte ambigu

La idea que els mètodes i els enfocaments culturals que s’apliquen als big data produïts en l’entorn digital d’avui també es poden aplicar a documents del passat ha seduït a la recerca arxivística durant algun temps, però ha hagut de cedir a una anàlisi més refinada i culturalment sòlid del problema. Un estudi de cas venecià ofereix un bon exemple referent a això.

Laura Millar

Consultora internacional en gestió d’arxius i registres

Traient maons del mur: Reconsiderant conceptes d’arxivistica

L’explosió de les tecnologies digitals a finals del segle XX i principis del XXI ha transformat la societat a tot el món, des del Canadà fins al Camerun fins a Espanya fins a Singapur. Els canvis fonamentals en la naturalesa essencial de la informació i l’evidència representen reptes transcendentals per al nostre treball com a arxivistes i registradors. Què signifiquen termes com “dades”, “informació” o “registres” en un món digital? Tot és evidència? O són només dades? Podem continuar percebent dades com a subordinats a la informació o als registres, o són dades el nou oli o el nou or? El tresor que tothom busca d’activistes de la justícia social als monopolis de les xarxes socials? Aquesta presentació trenca alguns conceptes de registre acceptats, no per construir nous murs, sinó per alliberar algunes idees essencials de les restriccions professionals. L’objectiu? Establir uns fonaments de comptabilitat viables i sostenibles que ens permetin fer tot el possible per servir la justícia, la responsabilitat, la identitat i la memòria en un món informatitzat.

Lluís-Esteve Casellas

Delegat de Protecció de Dades a l’Ajuntament de Girona Cap de secció de Gestió Documental i Arxiu

Avaluar dades: reptes o continuïtats?

La modernitat, arxivísticament parlant, ara implica parlar de dades. El document decau i la dada té fins i tot un butlletí… El món de les dades s’expandeix i inevitablement això abasta qualsevol de les funcions arxivístiques. Per tant, també l’avaluació, com hàbilment es proposa des del Comitè Científic. Però què vol dir “avaluar dades”? Què implica de nou i què ja conegut i aplicat? I de quines dades parlem? Per què i per a què volem avaluar dades? Què ens preocupa més, la seva preservació, la seva eliminació o la seva gestió? Té sentit avaluar dades per eliminar-les en un context pretesament Big Data?

Com veieu, molts interrogants per respondre i per debatre. Per tant, siguem moderns! I parlem-ne, ni que sigui per consolidar o millorar el que ja fem.

Ana Valdivia

Investigadora Associada a King’s College London

Rendició de comptes – transparència dels algoritmes

En l’última dècada, un gran nombre de persones es desplacen a causa de la conflictividad, la inestabilitat, les conseqüències de l’emergència climàtica i altres raons econòmiques. A Europa, l’anomenada crisi dels refugiats s’ha convertit en un camp de proves per a explorar l’ús de la intel·ligència artificial per a l’aplicació de la llei i la seguretat fronterera. Les bases de dades interoperables, el reconeixement facial i el registre d’empremtes dactilars, la recopilació de dades de l’iris, els detectors de mentides i altres formes d’avaluació de riscos basades en dades formen ara part de les polítiques frontereres europees per als refugiats. No obstant això, existeix un gran nivell d’opacitat relacionat amb els actors privats que es beneficien de la gran inversió per part de les agències europees, com Frontex o eu-LISA. En aquesta ponència, explorarem que metodologies digitals es poden implementar dins del camp de la rendicion de comptes, per a així analitzar quines empreses guanyen contractes dins de la indústria de les migracions i la seguretat fronterera, quants diners s’inverteix i en quins tipus de projectes.

Renata Ávila

Co-Fundadora, Alliance.

Colonialisme digital

Concentració de poder tecnològic sense precedents. Monopolis que decideixen el destí de milers de documents, que els assignen valor arbitrari o els enterren en el més profund del cercador. Mecanismes de censura automatitzada. Esborrat automatitzat del desacord. Imposició d’estàndards de format, que canvien amb cada actualització. Desaparició d’idiomes sencers que no aconsegueixen ser digitalitzats. Algorismes que amplifiquen missatges de forces fosques que avancen una agenda antidrets. Exercici de la llibertat d’expressió i de la informació d’interès públic centralitzat en plataformes privades i regulades per Silicon Valley. Gegants que no s’aconsegueixen domar ni encara pels governs més poderosos del món. Els arxius i les biblioteques són un bastió històric de defensa de la memòria, de la història i del coneixement i jugaran un paper fonamental en la resistència i la invenció del futur del nostre passat i el nostre llegat. Podem decolonizar la tecnologia, aprofitar l’increïble potencial d’aquesta per a reinventar el rol de llibreters i archivistas, resistint el colonialisme digital impost per Silicon Valley?O solament ens queda resistir?

Anthea Seles

Consell Internacional d’Arxius

Ponència inaugural

 Escoltem en els mitjans de comunicació, revistes i periòdics sobre l’ús de la intel·ligència artificial, alguns prediuen que subsumeix la presa de decisions humanes, altres assenyalen la seva aplicació sense restriccions que afecta la vida i el manteniment de les persones. Aquesta presentació analitzarà l’ús d’intel·ligència artificial per a la presa de decisions governamentals, juntament amb el paper de l’arxiver en el desenvolupament del que aparentment es convertirà en el registre d’arxiu en el futur. A continuació, el debat analitzarà el paper de la intel·ligència artificial en la pràctica d’arxiu des de l’avaluació i la selecció fins a l’accés, i els possibles beneficis i riscos de l’ús d’aquestes tecnologies per a ajudar-nos a processar grans volums de registres digitals.

Jone Garmendia

Arxius Nacionals Anglesos

Alexander Barquero

Arxius Nacionals de Costa Rica

El replantejament als arxius nacionals

El premi de l’ambició. Aquesta ponència descriu l’enfocament i actuació de l’Arxiu Nacional del Regne Unit davant el repte digital, a nivell estratègic, operatiu i arxivístic. Els entorns digitals i datats obliguen l’arxiver a abraçar la incertesa, rebutjar normatives i estàndards desfasats i experimentar amb noves formes de descripció, emmagatzematge, accés digital i, crucialment, noves maneres de treballar, trencant les barreres de l’encasellament professional. Trobar l’equilibri entre l’ambició i la tranquil·litat professional és un procés ardu i incòmode. La recompensa no té preu! Després de treballar en la Reial Cancelleria de Valladolid, va ser arxivera d’Amnistia Internacional a Londres des de 1994 fins que va obtenir la seva primera plaça en l’Arxiu Nacional del Regne (2000) on ha liderat serveis digitals, estàndard, enriquiment de metadades, taxonomies, models conceptuals, descripció digital i el https://www.nationalarchives.gov.uk/about/our-role/plans-policies-performance-and-projects/our-plans/our-digital-cataloguing-practices/project-omega/.

Jordi Serra

Cap de sistemes d’informació del Consorci d’Educació de Barcelona

Javier Fernández

Agència Tributària Catalana

Anna de la Fragua

Ajuntament de Sant Feliu de Llogregat

Governança de dades

L’any 2016 el Consorci d’Educació de Barcelona va iniciar el desenvolupament d’un sistema de governança integral de la informació, basat en un model de transformació digital d’alt rendiment i orientat principalment a la dada. El sistema pivota al voltant de dues peces: un mecanisme de monitoratge permanent del document i la dada, i una fábrica de dades centrada en l’objecte de negoci del Consorci. En aquesta ponència s’exposaran la metodologia de construcció d’aquest sistema, les seves bases teòriques i els seus indicadors de rendiment actuals

Joan Perez

ESAGED

Anahi Casadeus

ESAGED

Jaume Munuera

Arxiver al Parlament de Catalunya

Competències professionals per enfrontar els canvis del canvi de paradigma

La transformació produïda en l’àmbit de l’administració electrònica, els avanços en l’ús d’algoritmes que datifiquen els entorns de producció i gestió o les noves tecnologies que transformen les relacions i el context de creació de documents representen tant un canvi de paradigma, com una necessitat real i constant d’adaptació de la professió. Les competències professionals i els perfils necessaris requerits no poden veure’s enquistats en una posició còmoda, desactualitzada, que no abordi l’anàlisi de les tasques i competències, de l’actualització de coneixements i formació dels nous professionals, i de les pròpies organitzacions per donar resposta eficient i no redundant (amb la creació d’estructures o àmbits que se solapen) a la gestió documental i la governança de la informació.

Jamie Shiers

Coordinador de Preservació de dades. CERN

4 dècades d’experiència amb l’arxivament de dades i la gestió de documents al CERN

40 anys d’experiència en Tecnologia de la Informació, donant suport al Programa de Física del CERN, específicament el Gran Colisionador d’Electrons i el Gran Colisionador d’Hadrons. Concentri’s en l’administració i l’accés de dades, la preservació de dades a una escala de diversos centenars de PB i el servei Worldwide LHC Computing Grid.

Fátima Rodríguez

Archivera en el Gobierno del Principado de Asturias

Gestió documental i sostenibilitat ecològica

La digitalització de les organitzacions planteja escenaris que demanden que la gestió de documents s’adapti a les noves exigències que sorgeixen en aquest context de negoci. Aquests canvis porten amb si múltiples avantatges, però també nous riscos i dependències que no han de ser obviats. La gestió de documents suposa un element estratègic que pot oferir resultats de gran impacte en les polítiques de continuïtat del negoci de les organitzacions. Des dels processos de gestió de documents, especialment des de la concepció i disseny d’aquests, es poden maximitzar els recursos de manera eficient i sostenible, al mateix temps que és possible reforçar a l’organització fent-la més resilient davant possibles crisis o contingències.

Aniol Maria

Gestor de Documents i docent a l’Escola Superior d’Arxivística i Gestió de Documents

Mari Luz Congosto

Membre del grup col·laboratiu de esCOVID9data

 esCOVID19data, compromís amb les dades de la pandemia

La ponència tractarà sobre com es va iniciar el grup esCOVID19data, com es van organitzar les tasques i quins sistemes es van anar creant per a gestionar les dades i elaborar els gràfics, com es van aconseguir les dades i com s’han anat actualitzant, quines dificultats s’han trobat al llarg del projecte i com s’han anat solucionant sobre la marxa, i finalment què demanaríem a les institucions públiques perquè puguin oferir millor les dades per a fer-los més útils i fàcils de treballar.

Vilde Ronge

Consorci de salut a Noruega

Paper de la gestió documental en la gestió de la informació

Molts afirmen que les dades són el nou petroli, però no es convertirà en un recurs valuós per a cap empresa fins que els professionals ho perfeccionin. Nosaltres, com a professionals del registre i de la informació, som necessaris per a fer que això ocorri, però llavors també hem de fer un canvi professional en la forma en què treballem i avançar. A Norsk helsenett estem treballant per a millorar la gestió dels registres i la governança de la informació per als nostres clients: onze agències del sector de la salut pública a Noruega. Treballem amb les agències, assegurant-nos que les necessitats de les empreses són la força motriu de tot el nostre desenvolupament i iniciatives. Durant massa temps ens hem centrat en les funcions secundàries dels registres, la conservació per a les futures generacions i l’accés públic. Això ha portat a una situació en la qual la captura de registres és una pista lateral dels processos empresarials principals, i no es considera com una part integrada de l’arquitectura organitzativa. Creiem que ha arribat el moment de fer un canvi i deixar que les necessitats de les empreses prevalguin. Els registres són simplement un actiu que s’ha d’incrustar en tots els processos.

Bente Jensen

Arxiu municipal de Aarlborg

Collecting Social Photography project

Bente Jensen reflexionarà sobre els resultats i recomanacions del projecte d’investigació nòrdic: Collecting Social Photography (2017-2021) En un món social digital, el paper de la fotografia ha canviat dramàticament, cosa que afecta molt a com els museus i els arxius treballen amb col·leccions de fotografies. Les xarxes socials i Internet són on es troben principalment fotografies avui dia. Per ser estàtica i clarament delimitada, considerada com a evidència científica, records o art, la fotografia s’ha convertit en una part social i sovint en un diàleg, una conversa en línia en curs. Les fotografies ja no es creen principalment per a conservar els records, sinó per a comunicar el que ara és present i, per tant, també es tornen fàcilment d’un sol ús. El projecte de Col·lecció de Fotografia Social ha estudiat com els arxius i els museus poden relacionar-se amb el nou paper de la fotografia i desenvolupar noves pràctiques de treball per a la recopilació i difusió de les imatges quotidianes efímeres.

Bettina Joergens

Arxius Estatals de North-Rhine-Westfàlia, Duisburg

Accés a la informació d’arxiu:
dades – processos – persones

La informació és el tresor dels arxius, i l’accés a la informació d’arxiu és un dels treballs més importants que tenen els arxivistes. La informació contextualitzada sobre el material d’arxiu fa arxius a importants jugadors en societats basades en la informació. L’organització i presentació d’informació sobre material d’arxiu és una de les tasques tradicionals dels arxius. Però aquest treball ha canviat en el món de les normes de dades, Big Data i (mitjana) els processos de dades automàtics. Es va convertir en bastant complex i connectat a altres processos d’arxiu com digitalitzar material d’arxiu analògic. Per tant, parlar de la presentació d’informació d’arxiu també inclou debats sobre infraestructures i processos de dades. En la meva presentació, introduiré el nou portal d’arxiu per a uns 500 arxius de l’Estat de Rhine-Westfàlia a Alemanya i discutiré els següents aspectes: Normes per a dades, metadades i processos com a clau per a la qualitat i l’eficiència ; presentació d’informació d’arxiu combinada amb altres processos d’arxiu; Innovacions versus estàndards i sistemes complexos; Com podem ser ? grans “: tantes dades i serveis com sigui possible?

Maria Paula Garcia Mosquera

Consell Nacional d’Arxius

Stephanie Calderon Torres

El futur de la professió i oportunitats internacionals

El Programa de Nous Professionals (PNP) del ICA va sorgir a partir d’una iniciativa coneguda com Flying Reporters, llançada en el XVI Congrés Internacional del ICA a Kuala Lumpur, Malàisia en 2008. Basat en aquesta iniciativa, el Consell decideix crear en 2014 el PNP per a involucrar a futurs líders en el camp dels arxius i la gestió documental en la seva xarxa global de professionals i organitzacions.La participació d’aquests nous professionals en la xarxa del Consell s’ha traduït en la vinculació d’aquests als grups de treball del ICA, en la promoció de la professió en les seves comunitats locals, i en el disseny i implementació de projectes en diferents temàtiques.En aquesta ponència, es presentarà la visió del PNP en els últims cinc anys i els projectes desenvolupats pels nous professionals els quals són mostra de les inquietuds compartides que les noves generacions s’estan plantejant sobre el sector, i de les oportunitats que es poden generar en establir xarxes professionals de col·laboració internacional.